Avui és dimecres, avui veig al Pol

Ara ja fa cinc setmanes que conec al Pol i penso “quina llàstima que això duri tan poc temps!”; i no només pel Pol, que tot i que em té el cor robat, només és un de tots els personatges màgics amb els que compartim les tardes dels dimecres.

FEM UN MUSEU, és un regal a la meva vida. Em permet aturar-ho tot i dedicar dues hores a la meravellosa sensació de només ser-hi, estar, acompanyar, compartir, sentir… moments màgics en un espai privilegiat, ni més ni menys que el Claustre del Monestir de Sant Cugat!

Avui és dimecres i em desperto diferent, perquè sé que avui el veuré; compartiré amb ell els silencis que em regala, plens de somriures i complicitats, i farem la nostra obra d’art, que, tot i que ni ell ni jo no som artistes, serà una obra plena d’art, l’art de compartir i entendre’s tot i les diferències, perquè ell, com jo, tenim les mateixes necessitats, ser estimats, ser reconeguts i escoltats, sentir-nos persones!

Avui és dimecres, i veure en Pol, l’Emma, l’Enric, l’Òscar, l’Antonio, el Lalo i tots els altres; els veuré gaudir, riure, compartir, crear i serà màgic, com cada dimecres… i tot això, mentre FEM UN MUSEU…