Blog

D’on surten les paraules?

Les paraules funcionen soles, van per lliure i passegen pel nostre entorn creant emocions, pensaments, records, experiències i […]

Mami, què és un refugiat?

“Per cada sirià retornat a Turquia, un altre refugiat sirià serà traslladat de Turquia a Europa, amb prioritat per a aquells que no hagin intentat arribar abans a Grècia.”

Ho heu llegit bé, és així. És el que els grans pensadors de la nostra època han gosat escriure, negre sobre blanc, decidint així el futur de milers de persones que no tenen on anar.

El valor de les diferències

A vegades ens entestem a allunyar o mirar de reüll aquelles persones que són diferents en un aspecte o l’altre, veient només allò que ens diferencia i que ens fa sentir “millors” en vers ells; però si som capaços de girar la truita, podrem veure que les persones que són “diferents” tenen moltes qualitats que potser nosaltres no tenim.

Emprendre a Sant Cugat

Aquest any, el TOT Sant Cugat em va proposar d’escriure un artile d’opinió al mes, així que també els aniré compartint aquí ;=)

I aquest és el meu primer article:

Emprendre a Sant Cugat


Sant Cugat és una ciutat que per la seva mida permet imaginar tota mena de projectes d’emprenedoria. Una ciutat petita però amb totes les infraestructures necessàries per imaginar qualsevol tipus de negoci i a sobre sortir-se’n.

Jo, que em dedico a fer pàgines web i treballo a Sant Cugat, gaudeixo d’alguns d’aquests avantatges, però sovint també em trobo les dificultats del dia a dia i de tirar endavant un negoci, petit o gran, que em permeti seguir amb el meu projecte.

Jo per al 2016 vull…

Valor, optimisme, tenacitat, fe, empatia, autorespecte, orgull, paciència, més paciència i fins i tot encara una mica més […]

Del CMYK al RGB

Captura de pantalla 2015-03-05 a les 12.07.52He publicado esta imagen en mi facebook y creo que merece una explicación. Son tantos los cambios que estamos viviendo que no nos damos cuenta, y de repente, un día despiertas y ves que tu trabajo es totalmente distinto a como lo era hace sólo unos años.

Los que seáis del mundo del diseño, habréis entendido mi broma. Los otros, tal vez mejor os lo explico.

El hombre que amaba su pena

UnknownEra un hombre tan triste, tan triste, tan triste, que se sentía feliz de vivir en su tristeza, y tanto amaba su pena, que la llevaba consigo a todas partes. La ponía en sus bolsillos, como piedras de río, para notar el peso constante y sentirse así acompañado por esa presencia hermosa que era su Pena. Suya, de nadie más.