JA ÉS MAJOR D’EDAT!!!

Avui el meu fill fa 18 anys, i jo encara em pregunto com i quan han passat tots aquests anys, que jo ni tan sols he estat capaç de reaccionar ni d’assimilar que aquell nadó preciós que jo tenia als braços s’ha convertit en un home, de cap a peus.
Ja és major d’edat! M’he fet gran de cop??
I de sobte penso… quin significat té realment ser “major d’edat”? Perquè a part que podrà votar a les pròximes eleccions, o treure’s el carnet de conduir, quin significat té per un adolescent convertir-se d’un dia per l’altre en un adult?
Encara recordo una tarda d’hivern, als seus 11 anys, mentre l’ajudava a estudiar les etapes de l’ésser humà: la infantesa, l’adolescència, la maduresa… quina gràcia em va fer quan, després de llegir que l’adolescència comença a 11 anys, ell va dir tot innocent: “jo ja puc, doncs!” I sí, ell ja podia! I de fet, sense ni tan sols ser-ne conscient, ja ho feia… començava a demanar la seva independència en alguns aspectes, creient-se millor que ningú per fer el que ell volgués.
I ara, que ja té la majoria d’edat, ara també podrà dir, potser sense tanta innocència, “Jo ja puc! Perquè sóc major d’edat, perquè tu no em pots manar, perquè, tot i que ets la meva mare, ja no tens cap potestat sobre mi… Jo prenc les meves decisions i jo sóc responsable de mi mateix“… i a mi, només em quedarà l’orgull de veure aquest home tan ben plantat que seu a taula al meu costat i que amb aires de grandesa em dóna lliçons sobre la vida i la mort com si posseís la veritat de tot plegat.
Ja és gran, això no ho podem negar, però li queden tantes coses per aprendre, tantes emocions per viure, tants amics per fer i tants camins per caminar, que em sento feliç de poder ser al seu costat i de poder veure que bé que hem fet la feina, el seu pare i jo, que gaudim d’un adult tan especial al nostre costat.
La infantesa, no es pot negar, és una etapa preciosa plena d’amor per tots costats; l’adolescència és un trencaclosques que es va posant a lloc i que ens ensenya a ser més pacients i oberts de mires… i ara ens toca la maduresa, una etapa que agafem amb molta il·lusió i esperança, creient que el millor està per venir.
Només espero, que en algun racó del seu cor immens, sempre hi tingui un espai ben protegit per mantenir intactes i ben protegides, la infantesa i l’adolescència, i que li serveixin per mantenir sempre el cor innocent i net que ha tingut fins ara.
Per molts anys Víctor, aprofita el moment, viu intensament i regala’m la teva companyia sempre que et vingui de gust.