Parlem d’igualtat?

Diga’m feminista però últimament estic veient que el tema de la igualtat encara té molt camí per fer. Des que la setmana passada vaig anar a veure “Sufragistas” al cinema d’autor, que penso que les dones tenim encara molt camí per fer. Tot i que, evidentment, la situació actual no té res a veure amb la de fa uns anys, tot i que la dona s’ha “independitzat”, professionalitzat i que ha demostrat sobradament que és capaç de fer qualsevol feina i fer-la bé, segueixen haven-t’hi comparacions, frases poc agraciades i situacions incòmodes que les dones vivim més sovint del que voldriem i que a més a més, no et molestis en defensar la igualtat perquè se’t considerarà una feminista d’aquelles que exageren les coses per poder protestar.

L’altre dia, sense anar més lluny, vaig quedar amb una persona que venia una moto; un noi més o menys de la meva edat, educat, vestit amb traje i corbata. Vaig demanar un amic que m’acompanyés a veure la moto, per allò de que quatre ulls veuen millor que dos, i la persona que venia la moto, la moto que jo comprava, que jo pagava i que jo faria servir, va decidir no deixar-me-la provar i donar-me ell una volta perquè jo veiés que la moto funcionava perfectament, però no sols això, sinó que quan tornàvem de la petita volta, em va dir: “si quieres, se la dejo probar a tu amigo”… ¿¿¿¿A mi amigo???? I el més trist de tot plegat, és que segurament aquesta persona ni se’n va adonar del seu comportament masclista, segurament si llegeix aquest article pensarà “vaya histérica esta tia”…

Les dones som molt més lliures ara, som més fortes, som més valentes i sobre tot, hem aprés a exigir el que creiem que és just. Jo crec en la igualtat de sous, en els repartiments de tasques a la llar, crec en la dona que és capaç de ser independent i que es valora igual que els homes. I crec també en els homes que no ens jutjen per sexe sinó per capacitats, en els homes que poden dialogar amb una dona de tu a tu, d’igual a igual, però estic segura que si pregunteu a les dones que teniu a prop, totes hauran viscut situacions masclistes, en major o menor grau, totes hauran aguantat brometes, jefes, companys…

M’haureu de discuplar, avui tinc un dia reivindicatiu, però us prometo que no exagero, ho visc, ho comparteixo amb amigues i sé que, tot i que estem molt lluny d’aquelles dones valentes que van aconseguir el vot per a les dones, encara tenim molt camí per fer, així doncs… parlem d’igualtat?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.