abans que arribi…
Un cop més el teatre m’ha regalat grans moments. He viscut un cap de setmana intens, amb dues representacions d’aquesta meravellosa obra que és «Abans que arribi l’alemany», escrita per Marta Barceló.
Un cop més he crescut ficant-me a la pell d’un personatge que m’ha regalat vitalitat, positivisme i realitat des d’una perspectiva que mai havia pogut imaginar; el fet que et diagnostiquin una malaltia tan greu com l’alzheimer i que, Júlia Balaguer, la protagonista, enfronta amb practicitat i realitat a parts iguals.
En lloc d’enfonsar-se dins la foscor d’un diagnòstic irreversible, Júlia decideix fer una llista de coses per fer abans que l’alemany s’instal·li definitivament dins el seu cervell. Decideix viure intensament tot el temps que li quedi, fent allò que mai ha pogut fer, decideix enfrontar-se a la realitat en positiu i sense dramatismes, regalant als espectadors una lliçó de vida; abans de partir, viure!
Però diria que el procés de viure intensament, va començar per mi el dia en què el Mario Fernández i el Siscu Ruiz em van proposar formar part d’aquest projecte. Quan començàvem les lectures del guió, anàvem aprenent la intenció de cada escena, comprenent cada personatge i cada propòsit que Júlia es fa.
Ha estat un gran plaer actuar amb en Siscu, ens hem entès des del primer moment i hem gaudit tots dos de l’experiència, i també ha estat un luxe viure aquest projecte sota la direcció d’en Mario Fernández, amb la seva gran capacitat de veure què necessita cada escena i com plantejar dalt d’un escenari un text que podria haver estat dur i colpidor, des d’una perspectiva positiva i sincera.
Hem omplert el teatre de Mira-sol els dos dies que l’hem representat i, per les respostes que hem anat rebent, diria que hem aconseguit allò que el Mario pretenia; transmetre al públic un missatge de positivisme i de realitat, sense caure en el dramatisme, donant espai a les emocions i als contrastos de la vida.
Moltes gràcies a totes les persones que ens han vingut a veure! Des d’aquí agrair-vos l’esforç i la confiança i sobretot, les vostres mirades en acabar l’espectacle. Tot i les mascaretes que la situació actual ens obliga a portar, les mirades parlen i els cors escolten!
