Adéu 2020!

Vaig començar l’any a Oporto rodejada de milers de persones que literalment van omplir fins a l’últim racó de l’Avenida dos Aliados on és costum anar a celebrar l’última nit de l’any. Va ser un veritable bany de masses, estàvem tan apretats que no es podia ni circular, es calcula que hi van unes 160.000 persones!!! Vam trigar més de mitja hora en poder sortir d’allà! Qui ens havia de dir tot el que vindria després…

Tot apunta que acomiadaré l’any d’una manera molt diferent, possiblement sola, amb la meva gossa, la llar de foc i una copa de vi per acomiadar aquest any de merda que ha portat tantes complicacions en l’àmbit personal, sanitari, professional, econòmic i social.

És un any per deixar enrere! Un any, no per oblidar, perquè ens ha ensenyat moltes coses, però si per superar, per deixar-lo enrere amb l’esperança que el 21 serà molt millor… tampoc ho té gaire difícil per millorar…

Durant el 2020 hem après tants conceptes nous! Hem normalitzat paraules com confinament, toc de queda, confinament perimetral, ser essencial, restriccions, PCR, contagis, índex de rebrot i altres tantes que per desgràcia han passat a formar part del nostre vocabulari. Hem acomiadat persones estimades que han marxat sense el consol de tenir a prop la família o els amics, hem obeït cegament les ordres de les autoritats i escoltem dia a dia xifres que pugen i baixen, podríem dir que lliurement, dominades per un virus maliciós que condiciona les nostres vides, i el que és pitjor, en molts casos les nostres morts.

En el meu cas he après també moltes altres coses, algunes difícils i doloroses i altres alegres i precioses. Tot són aprenentatges oi?

Així doncs, tot i el gris de l’any, hauré de ser generosa i donar gràcies per tots aquests aprenentatges.

• Dono gràcies als mals moments perquè m’han fet més forta i m’han ajudat a retrobar-me a mi mateixa.
• Dono gràcies a les complicacions perquè m’han ensenyat que són el millor camí per superar-se a un mateix.
• Dono gràcies a les setmanes de confinament perquè em van ensenyar a tenir paciència i a acceptar que, a vegades, fent molt poc es pot fer molt!
• Dono gràcies a totes les persones que he deixat enrere i a les que han vingut de nou, en el primer cas perquè me’n sento alliberada, i en el segon perquè han aportat noves llums i han sumat coses bones a la meva vida, però sobretot, perquè cadascuna d’elles ha estat un aprenentatge, una nova visió i un full al llibre de la meva vida.
• Dono gràcies als amics i amigues que sempre hi són perquè ells i elles són la meva tirita, el meu coixí i la meva millor abraçada.
• Dono gràcies als meus fills que em recorden cada dia que no ho hem fet gens malament i que hem educat dues persones meravelloses.
• Dono gràcies als meus pares, que sempre hi són, sempre amb un somriure i tant d’amor que no es pot arribar a pagar.
• Dono gràcies al meu cap tossut que m’ha ajudat a fer realitat un dels somnis de la meva vida, estrenar un monòleg enfrontant-me jo sola a una hora d’espectacle.
• Dono gràcies als clients i clientes que han seguit confiant en mi i als que han arribat de nou perquè ells m’ajuden a tirar endavant i a no dubtar de la meva professionalitat i rigorositat.
• Dono gràcies a la meva estimada Sumi que cada dia em regala tant d’amor sense demanar mai res a canvi.

Dono gràcies a tantes i tantes coses que al final, el 2020 no sembla un any tan dolent oi? Complicat i dur moltes vegades, però també ple de molts i molts moments especials que han ajudat a posar color a un mar de núvols grisos que ens han turmentat durant tantes i tantes setmanes!

Així doncs, gràcies 2020, moltes gràcies per tot però no caldrà que tornis val? Et recordarem tota la vida, seràs tema de conversa a les sobretaules dels diumenges, segurament et convertiràs en pel·lícula, en sèrie, en documental o en llibre i fins i tot, potser, quan jo ja sigui velleta, et convertiràs en històries de persones grans que algun dia podré explicar als meus nets.