Maria Vancells

Ni miedo, ni pereza, ni vergüenza

Vaig començar l’any a Oporto rodejada de milers de persones que literalment van omplir fins a l’últim racó de l’Avenida dos Aliados on és costum anar a celebrar l’última nit de l’any. Va ser un veritable bany de masses, estàvem tan apretats que no es podia ni circular, es calcula que hi van unes 160.000 persones!!! Vam trigar més de mitja hora en poder sortir d’allà! Qui ens havia de dir tot el que vindria després…

Tot apunta que acomiadaré l’any d’una manera molt diferent, possiblement sola, amb la meva gossa, la llar de foc i una copa de vi per acomiadar aquest any de merda que ha portat tantes complicacions en l’àmbit personal, sanitari, professional, econòmic i social.

És un any per deixar enrere! Un any, no per oblidar, perquè ens ha ensenyat moltes coses, però si per superar, per deixar-lo enrere amb l’esperança que el 21 serà molt millor… tampoc ho té gaire difícil per millorar…

Durant el 2020 hem après tants conceptes nous! Hem normalitzat paraules com confinament, toc de queda, confinament perimetral, ser essencial, restriccions, PCR, contagis, índex de rebrot i altres tantes que per desgràcia han passat a formar part del nostre vocabulari. Hem acomiadat persones estimades que han marxat sense el consol de tenir a prop la família o els amics, hem obeït cegament les ordres de les autoritats i escoltem dia a dia xifres que pugen i baixen, podríem dir que lliurement, dominades per un virus maliciós que condiciona les nostres vides, i el que és pitjor, en molts casos les nostres morts.

En el meu cas he après també moltes altres coses, algunes difícils i doloroses i altres alegres i precioses. Tot són aprenentatges oi?

Així doncs, tot i el gris de l’any, hauré de ser generosa i donar gràcies per tots aquests aprenentatges.

Dono gràcies a tantes i tantes coses que al final, el 2020 no sembla un any tan dolent oi? Complicat i dur moltes vegades, però també ple de molts i molts moments especials que han ajudat a posar color a un mar de núvols grisos que ens han turmentat durant tantes i tantes setmanes!

Així doncs, gràcies 2020, moltes gràcies per tot però no caldrà que tornis val? Et recordarem tota la vida, seràs tema de conversa a les sobretaules dels diumenges, segurament et convertiràs en pel·lícula, en sèrie, en documental o en llibre i fins i tot, potser, quan jo ja sigui velleta, et convertiràs en històries de persones grans que algun dia podré explicar als meus nets.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.