28 junio, 2022

Avui és dimecres, avui veig al Pol

Ara ja fa cinc setmanes que conec al Pol i penso «quina llàstima que això duri tan poc temps!»; i no només pel Pol, que tot i que em té el cor robat, només és un de tots els personatges màgics amb els que compartim les tardes dels dimecres.

FEM UN MUSEU, és un regal a la meva vida. Em permet aturar-ho tot i dedicar dues hores a la meravellosa sensació de només ser-hi, estar, acompanyar, compartir, sentir… moments màgics en un espai privilegiat, ni més ni menys que el Claustre del Monestir de Sant Cugat!

Avui és dimecres i em desperto diferent, perquè sé que avui el veuré; compartiré amb ell els silencis que em regala, plens de somriures i complicitats, i farem la nostra obra d’art, que, tot i que ni ell ni jo no som artistes, serà una obra plena d’art, l’art de compartir i entendre’s tot i les diferències, perquè ell, com jo, tenim les mateixes necessitats, ser estimats, ser reconeguts i escoltats, sentir-nos persones!

Avui és dimecres, i veure en Pol, l’Emma, l’Enric, l’Òscar, l’Antonio, el Lalo i tots els altres; els veuré gaudir, riure, compartir, crear i serà màgic, com cada dimecres… i tot això, mentre FEM UN MUSEU…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.