Camí del vent

Serà el que serà. Volarem sobre les onades. Deixarem que el vent ens porti i el sol ens acompanyi. Viurem la sal i el vent a la pell 24 hores al dia i veurem els dofins com juguen seguint la nostra estela. Veurem cinc llunes i milions d’estrelles. Veurem sis sols i cels de tots els colors. Ens despentinarem. Cantarem. Riurem. I serem lliures.

No hi haurà més hora que la de ser feliç. No hi haurà més feina que la de ser feliç. No hi haurà més pla que el de ser feliç. Així, cada dia, cada nit.

Potser haurem de viure sota núvols grisos. Potser sota un sol de justícia. Potser un dia plou i fa sol a la vegada… qui sap! Viurem sota els capricis de Posidó i el seu trident, esperant que no provocar la seva ira, perquè ens doni unes aigües tranquil·les i ben blaves.

Ara tot és futur. Ben aviat serà present. I més ràpid del que voldria, serà passat.

Per això, ho començo a viure ara, per gaudir-ho des d’un bon principi i esperar amb il·lusió els dies que falten per estendre les veles i sortir a navegar.

Serà el que serà, però serà segur un viatge per no oblidar!