Celebro que em faig gran

Avui celebro que ja he fet els 51, tots sencers, amb els seus dies i les seves nits.

No ha estat un any fàcil, han passat tantes coses inesperades… Tots hem hagut d’aprendre a gestionar situacions que no haguéssim imaginat, però tot i això, ens en sortim i seguim endavant.

Fer 52 anys demà només és un canvi de número, perquè ja fa temps que vaig decidir que l’edat no seria un impediment per fer tot allò que em fes Il·lusió; per això, als meus 51 anys he començat a fer coses noves que em donen tantes i tantes satisfaccions!

Celebro que he pogut dir hola! a les coses bones i adéu! a les no tan bones. Celebro que tot i les pedres de camí, camino i sóc capaç de posar-me en peu si caic. Celebro que la motxilla es va omplint de nous records i posa les coses al seu lloc. Celebro que ara fa un any no pensava que viuria tantes coses fantàstiques! Celebro que els qui m’estimen segueixen al meu costat, i els qui no, són lluny de mi. Celebro els dies viscuts intensament, les sortides de sol que he vist i les postes de sol que he compartit. Celebro les converses davant la llar de foc. Celebro els silencis. Celebro els reptes assolits i els escenaris trepitjats. Celebro les il·lusions viscudes i les ganes que tinc de viure’n de noves. Celebro tenir les meves incondicionals amigues sempre amb mi. Celebro els nous amics que he fet.

Fer anys ens passa a tots, però, almenys a mi, em dóna una oportunitat per aturar-me i pensar. I ara, aturada i pensant, només puc donar gràcies als meus 51 anys per totes les lliçons apreses, per tots els moments viscuts i per totes les flors que he trobat en el camí.

Apa som-hi! Anem a veure què ens regalaran les 52 primaveres!