28 mayo, 2023

Dins el calaix

De veure i de viure va la cosa. De respirar i valorar. De donar i de rebre. De riure i de somriure. De mirades que s’entenen i de silencis que parlen.
Estic fent guardiola dins un calaix, per quan no en pugui guardar més; acumulo experiències per quan tingui edat suficient per seure al meu sofà i no pugui fer altra cosa que obrir aquest calaix i anar recordant un a un tots els tresors que hauré anat guardant.
No tot serà bo dins el meu calaix, és clar, però també és important desar-ho i no oblidar, perquè les coses menys bones són les que ens ajuden a valorar les millors; així doncs, desaré també les coses no boniques i així, quan sigui velleta i segui al meu sofà, les miraré a la cara i els hi podré dir: ‘Que petita que et veig ara, tan gran que et veia abans’ i somriuré pensant, quina sort he tingut a la vida, quantes coses boniques que he viscut, i que grans que les veig encara.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.