Dona Sàpiens

Hi va haver un dia, on els somnis es van fer realitat, on les hores de feina, els nervis, les presses, els dubtes…. van tenir un sentit. Aquest dia va ser ahir, quan el teló va caure i  ens vam quedar nosaltres soletes, mirant-nos felices i dient-nos allò de «nenes, quina sort que tenim«. Perquè sí, perquè som molt afortunades, perquè això que tenim nosaltres és un regal que ens ha donat la vida i que ens fa sentir molt especials.

No només per la meravellosa resposta del públic que hem tingut aquests dies, ni per la incondicional col·laboració del nostre Ajuntament, ni per la facilitat que ens dona la premsa per ajudar-nos a difondre les nostres notícies, ni per les paraules de les persones que encara no ens han vist i ens diuen que es moren de ganes, fins i tot ni tan sols per haver tingut el luxe de tenir un director com el Jordi Purtí (t’estimem Jordi!), ni les llums i el só del Bernat i el Pablo, o la meravellosa companyia de la Mireia, ni per la complicitat que ens regala tot el personal del Casal de Mirasol o el de la Casa de Cultura, sino també per formar part d’aquesta aventura meravellosa que són les Xandrines.

Cadascuna de nosaltres, és una peça essencial del nostre petit gran projecte. Cada una posa el seu meravellós ingredient per fer una recepta perfecta i convertir el nostre vincle en alguna cosa realment especial.

La Silvia, amb la seva energia, espontaneitat, amb la seva gràcia natural dalt i baix de l’escenari. La Mayte, amb tant d’amor, tanta intel·ligència emocional, tanta Mayte per donar. La Vir, amb la seva elegància dins i fora de l’escena, el seu saver estar, escoltar, estimar. La Olga, amb el seu inesgotable positivisme, la seva energia infinta. La Núria, amb el seu discret encant i aquella manera de fer que com qui no vol la cosa va creixent i creixent i jo mateixa, que em sento feliç i afortunada de tenir-les a totes tan a prop.

Gràcies noies, «os veo»!