Hi havia el sol,
la muntanya,
els núvols
i la llum
Hi havia un voltor
sobrevolant els boscos
i les formigues
transportant menjar
Hi havia les pedres
que guarden històries llunyanes
i els corriols ombrívols
dibuixant llums als camins
Hi havia pujades feixugues
i baixades empinades
Hi havia l’alzina, l’hospital de sang,
la font de la Pola i els tres jutges
Tot això hi havia
i tot això he vist,
però el més bonic,
allò que més m’ha cridat,
ha estat el silenci
que entre tot això
hi havia.
