27 septiembre, 2021

Els instants on m’he quedat

Avui he pensat que hi ha parts de mi que s’han quedat pel camí; llocs on he estat, moments que he viscut…

Perquè pensant en coses que m’han passat, he vist que hi ha parts de mi que segueixen allà, aturades en un moment precís, i que per temps que passi, sempre seguiran allà.

Així doncs, he vist una part de mi aturada per sempre en un dissabte del mes de maig als meus cinc anys, he vist també la Maria que es va quedar aturada en una trucada del mes de novembre cinc anys més tard. Estan allà, els meus trossos segueixen allà i no han sabut seguir el meu camí.

Després n’hi ha hagut d’altres, com aquell calorós dia de juliol en què vaig dir que si i que va congelar el meu somriure i la meva felicitat per sempre més en aquell precís instant davant del mar; la primera vegada que vaig abraçar els meus fills van deixar per sempre trossos de mi aturats en aquella visió fantàstica que és veure per fi la cara dels amors més grans que et pot portar la vida.

Hi ha qui diu que moments com aquests són els que et deixen empremta, però jo penso que no, que moments com aquests són els que fan que et quedis allí, per sempre, perquè la persona que jo era abans de viure cada un d’aquests moments, va deixar de ser-ho un cop viscuts i va marxar essent una Maria diferent.

He anat deixant trossets de mi per molts moments, Maries aturades en el temps, Maries que van deixar un trosset aturat per sempre en un instant concret, coses que em van canviar, un lloc, una mirada, un adéu…

Després he pensat que tot i els trossos que he anat deixant pel camí, i que no han sabut seguir amb mi, també he anat creant nous trossets amb nous moments, noves experiències que potser algun dia faran que alguna part de mi es quedi per sempre en ells, i així successivament, aniré deixant trossets de mi i generant-ne de nous, fins que al final dels meus dies, quan miri enrere, veuré totes les Maries aturades en el temps i per fi veuré la Maria que seré quan tota aquesta aventura que és la vida, arribi a la seva fi.

Així que, si tu tens un trosset de mi, un instant aturat eternament en el temps, cuida’l bé i dóna-li el valor que es mereix, perquè potser algun dia, quan miri enrere, l’hauré de recuperar i posar-lo dins la maleta pel meu viatge al més enllà.

Un pensamiento en “Els instants on m’he quedat

  1. María, aquest es el meu escrit en resposta al que tu ens has brindat i emocionat amb un trosset de tu! Ahí va:

    “Trossets de Maria escampats al llarg de la seva vida,
    trossets de Maria que s’esmicolen per quedar-se,
    en aquells moments forts de sentiment i d’emoció,
    que marquen un punt d’inflexió
    i et canvien, no per a ser millor ni pitjor,
    et canvien per que et fan diferent
    del que se suposa que es el camí referent.

    Res no està predeterminat, res no es pot controlar,
    encara que hi ha qui pensa que els esdeveniments havien de passar
    i passen per que estaven predestinats.

    Tan se val, això no es el que volia explicar,
    volia contestar a l’escrit de la María amb un trosset seu
    amb el que em vaig quedar quan em vaig assabentar
    que es tirava amb paracaigudes des d’helicòpters i d’avionetes
    per la zona del Maresme o l’Empordà.

    Em vaig quedar amb aquella Maria intrèpida, jove i inconformista
    que vivia al límit les experiències més increïbles.
    No sé quants cops es va arribar a tirar,
    però jo només amb un tampoc no m’hi hagués quedat.
    No ho he provat mai, però sí he volat amb ultralleuger amb el Pare
    i ha sigut un plaer, una sensació de llibertat inigualable.

    Sí, em quedo amb el trosset de María inquieta
    amb pensaments que li bullen al cap i li van a cent
    i amb l’adolescent de La Granés que feia campana
    i s’ho passava d’allò més. Sempre ideant, “avispada” i divertida,
    espontània i extravertida amb el punt d’emprenedoria
    que fa que la seva vida sigui una caixa de sorpreses
    plena de molts trossets de María, l’autònoma, la publicista,
    la professora, l’artista! La Mare, la dona,
    l’amiga, la filla i la desinhibida.

    Per que ella es això i molt més, ella es la jove pràctica, didàctica, comprensiva i entranyable,
    ella es un trosset dels Vancells que els Romera els portem sempre a l’ànima.

    Maria, reconec, així mateix, altres trossets…
    i em meravello de com els has hagut de deixar
    i t’has recompost, essent com eren tan intensos,
    mentre seguies caminant sense mirar més enrere!

    Una llumeta que estima tots els trossets de Maria
    i a la Maria actual que, com totes les altres llumetes
    de la meva vida també ens il·lumina.

    Betlem
    Sant Cugat 22 de març de 2021

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.