Avui hem fet la segona sessió amb els companys de #FemUnMuseu i hem començat a pensar més concretament en el que serà la nostra «obra d’art».
En Pol i jo, que tot just ens acabem de conèixer, anem trobant diferents maneres de comunicar-nos… Diguéssim que el Pol és un noi de poques paraules (bé, de moment haig de dir que cap) però té una manera preciosa i subtil de comunicar-se.
Nosaltres ens entenem amb un llapis a la mà i amb les bromes que van sorgint a mesura que anem treballant el nostre projecte, i és preciós anar descobrint quines són les vies per on ens podem comunicar.
Ens parlem amb les mans, els ulls, els somriures… A vegades, començo jo una broma i quan deixo de fer-la, ell em provoca ben a poquet a poquet, subtilment i en silenci, però d’una manera clara i franca. La seva mirada s’amaga darrere les ulleres i somriu entremaliada buscant la complicitat del joc que hem creat junts, ell i jo, mentre treballem.
Les altres parelles del grup, van parlant, s’expliquen coses, es van coneixent i també és molt bonic veure com van sorgint projectes i quines idees tan maques se’ls hi ocurreixen per crear les seves obres d’art.
Cada parella, amb les seves personalitats, les seves diferències i característiques, crea un vincle especial amb l’altre i junts imaginen un món millor que, d’una manera o d’una altra, es podrà veure en totes i cadascuna de les obres d’art que sortiran d’aquí a unes setmanes…
