Què ho fa que les coses es quedin al cervell? Què ho fa que oblidis algunes i altres es quedin tossudament enganxades a les teves neurones? Serà la intensitat amb què les has viscut? No ho crec, he viscut coses molt intenses que el meu cervell no és capaç de recordar i altres molt tontes que no oblido… Així doncs, què deu ser…
A vegades voldria domar els records, fer que m’obeïssin i fer-los aparèixer o desaparèixer a voluntat. Quan camines per un camí, estrenant sabates noves i de sobte t’apareix davant un altre dia, un altre moment, una altra vida i et preguntes: «Perquè has de venir ara, record meu, que no em cals per res?» I no tens resposta, només aquella sobtada interrupció de l’actualitat que et porta allà on ja vas estar i on no et cal tornar.
És com si els records s’enganxessin a les sabates i et seguissin allà on vagis!
Ara bé, un cop has entès que els records i la ment funcionen aleatòriament i n’ets conscient, s’obre un poder fantàstic que et permet domar-los d’una manera diferent.
El record apareix -això no ho sé evitar encara-, i potser fins i tot et remou emocions -tampoc he aconseguit domar-les-, però sí que tinc un gran poder: el poder de ser conscient que no sóc jo qui els pensa sinó la meva ment, i mirar-la de front i dir-li: «Mira maca, ara això no em cal, així que si no et fa res, ho deixo passar»
