Avui per fi, he arribat a Katmandú. Després de setmanes pensant en aquest viatge, he aterrat a la terra de les muntanyes i començo una nova experiència plena de colors.
El viatge ha estat llarg, però ens ha passat prou bé. Hem hagut d’agafar dos vols, el primer fins a Estambul i el segon des d’Estambul fins a Katmandú… ni sé les hores que hem estat, però érem un bon grup i ens ha passat força ràpidament.
El nostre destí és Dream Nepal, una ONG que es dedica a treure nens que viuen a presó amb les seves mares… dur oi? A Nepal, quan una dona ingressa a presó, es converteix en una pària per a la família, algú que no voldran tornar a veure i a qui no ajudaran mai més. Aquestes dones han d’ingressar a presó amb els seus fills, doncs ningú es voldrà fer càrrec d’ells, i aquests nens i nenes, tinguin l’edat que tinguin, viuran amb elles a presó fins que la mare compleixi la seva condemna. Res més injust per una infància innocent.
Dream Nepal, va descobrir aquest fet fa uns anys, i des d’aleshores, lluita per treure de presó tants nens com pugui i donar-los qualitat de vida.
Dream Nepal és una ONG formada per la Marina Portabella, la Laura Recoder, el Javier Hinojosa i el Joel Fortuny. Quatre persones que dediquen temps i molts molts esforços per tirar endavant aquestes criatures i per poder-ne treure de presó tantes com sigui possible.
El projecte de Dream Nepal arranca amb MalaHome, la primera casa orfenat que pot acollir, avui en dia, 17 nens i nenes, que hi viuen, i 8 infants petits que hi van durant el dia per assistir a la Kindergarden de la casa.
Els nens de MalaHome viuen com en una petita gran família. Tenen tres «didis» que cuiden d’ells. Van a l’escola, fan música, estan atesos sanitàriament, són feliços i tenen, almenys, l’oportunitat d’un futur que fins ara semblava impossible.
Encara no els he conegut. Avui hem visitat MalaHome però només hi havia els més petits, i ha estat el regal del dia. Hem jugat amb ells, tot són abraçades, riures i un idioma impossible d’entendre però per a l’amor, no calen idiomes.