La nevada del cucut

La nevada del cucut és el primer que llegeixo de la Blanca Busquets, i haig de dir que m’ha encantat. Des del primer moment, el llibre t’atrapa i t’envolcalla.

El llibre narra la història de dues dones en dues èpoques molt diferents, amb més de 100 anys de diferència, però les dues, amb una necessitat d’escriure que les fa ser especials en els seus entorns, i un fil invisible que les va unint a poc a poc a mida que avances les pàgines del llibre.

La Tònia, una dona que va nèixer fa més de 100 anys a la Carena, en els Pirineus, escriu d’amagat del seu pare primer, i més tard del seu marit. Una vida dura, fosca, freda, on les dones ni compten ni opinen, on el futur d’una dona no importa a ningú i on només es té en compte la seva capacitat per treballar o per tenir fills. Supeditada primer a la voluntat del seu pare i més tard a la voluntat d’aquell amb qui la casen, la Tònia sobreviu a desgràcies personals, a la lluita del treball intens i sobretot, a la soledat.

La Lali, una nena molt sola, que pateix l’agresivitat de les seves companyes d’escola en silenci, es converteix en una dona obsessionada per escriure i per ser feliç. Però un quadre que hi ha a casa els seus pares, que li transmet alguna cosa especial des de ben petita, serà el que la durà a conèixer la verdadera història de la seva família.

Una novel·la especial que m’ha emocionat i que m’ha regalat uns personatges que segurian amb mi una bona temporada.

Us la recomano molt! Jo seguiré llegint a la Blanca Busquets ;=)