“La partida” és una obra de teatre meravellosa. Sota la direcció de Julio Manrique, sis actors llueixen dalt l’escenari amb un text i una posada en escena molt ben treballades. Tot i que hi ha hagut qui va dir que dues hores se li van fer llargues, la veritat és que a mi em va enganxar; vaig gaudir tant de les seves interpretacions, de la posada en escena, de les coreografies que hi ha en tot moment, de la complicitat entre els actors, que en cap moment vaig pensar a mirar el rellotge i vaig deixar que l’obra em portés allà on volgués.
Amb l’excusa d’una partida de pòquer, sis personatges s’enfronten a les seves pors, a les seves responsabilitats i fins i tot a la seva pròpia ètica. Amb actors de la mida de Ramón Madaula, espectacular en el seu paper de pare, amo del restaurant i vincle d’unió entre tots els personatges, Joan Carreras, un jove cuiner que s’enfronta a la seva responsabilitat com a pare davant una partida de pocker, Andrew Tarbet, un jove americà amb ganes de tornar a casa, Marc Rodriguez, amb una genial actuació com a cambrer “simple”, esverat, feliç, irresponsable, Oriol Vila, com a fill cara dura, i fins i tot “cretí” i Andreu Benito, com a representació del mal en escena.
Fins a on està disposat a arribar un home que està enganxat a la sensació de poder que li dóna guanyar una partida? Som capaces les persones de avant-posar les nostres responsabilitats per davant de la possible victòria en un joc de taula que mou diners, cobdícia, ambició?
Felicitats a Julio Manrique i a tot el seu equip. A mi m’ha semblat un treball espectacular, envejable i amb un resultat digne de qualsevol escenari.
