Ni un propòsit pel 2017 Jo no vull fer cap propòsit pel nou any, perquè ja fa anys que els propòsits es queden en simples anècdotes i resulta molt més interessant i enriquidor deixar-se sorprendre per tot el que és inesperat que la vida ens posa al davant, regalant-nos mil i una experiències que cap dels nostres reiteratius propòsits no podrien assolir. Hi ha qui es proposa aprendre anglès, o deixar de fumar, aprimar-se, fer esport, visitar més aquells qui ens segueixen esperant amb candeletes, aprendre a tocar un instrument, fer més esport… hi ha tants propòsits com dies té el nou any que estrenem, i em pregunto jo… per a què serveixen? Alguna vegada en tots aquests anys que ja hem viscut hem sigut capaços d’assolir els propòsits que tan tossudament ens fem el dia de cap d’any? Perdoneu però almenys jo, haig de reconèixer que no… Cap propòsit ha esdevingut un fet… és trist de reconèixer però per créixer s’ha d’acceptar les pròpies limitacions i podríem dir que aquesta, sens dubte, n’és una. Ni un propòsit en 365 dies… En canvi, tot allò que ha arribat inesperadament, que ens ha agafat desprevinguts però amb els ulls oberts i les ganes de viure intensament a flor de pell, ens ha fet molt més forts i més feliços que qualsevol propòsit d’aquells que generem amb una copa de cava a les mans i tanquem per sempre més dins el calaix de la tauleta de nit. Ni de lluny hauria estat capaç de preveure en forma de propòsits tot allò que l’any 2016 m’ha deixat a mi. Moltes coses bones, altres no tan bones i fins i tot algunes de dolentes, o molt dolentes, però totes elles han fet molta més feina en el meu jo que qualsevol propòsit que hagués aconseguit assolir. És per això que he decidit no fer cap propòsit pel nou any. Menteixo, perdoneu. Sí que em faig un sol propòsit que espero ser capaç de poder assolir dia a dia i ben a poc a poc: Viure, viure intensament, ser conscient de cada moment i ser capaç de trobar alguna cosa bona en tot allò que em pugui sorprendre durant el nou any… segurament no parlaré millor anglès, ni m’aprimaré, i és probable que allò de fer més esport es quedi en una anècdota, però espero que tot allò que vingui, en forma del que vulgui que vingui, em faci conèixer-me millor, estimar-me més i ser cada dia més forta… em queda tant per aprendre… Molt bon any a tots!
