‘Oblidar’
Trobo que és un verb força traicioner,
perquè tu em pots dir: oblida’m!
i jo sé del cert que no ho faré,
i no perquè no vulgui,
si no xq oblidar
no es pot fer a voluntat.
Et recordaré sempre que vulgui ,
però no t’oblidaré ni volent.
Diria q m’agraden més els verbs
que s’executen a voluntat
Pensa!
Riu!
Canta!
Tu m’ho dius i jo ho faré!
Estima!
Oblida!
Enamora’t!
Tu m’ho dius i jo…
I és clar, si no t’ha agradat això que he escrit,
només caldrà que ho oblidis.
