En tinc moltes de paraules
barrejades dins del cap,
van i vénen, es barregen i s’enreden,
algunes criden i altres es perden,
es fan petites o es fan grans…
Estimo, oblido, perdono, gaudeixo, treballo, sento, visc, ric, ploro, sóc, escolto, comparteixo, respecto, deixo anar, recullo, sóc pacient, somio, desperto, volo, obro, tanco, respiro, escric, canto, ballo, penso, passejo, observo…
En podria dir cinc-centes! Mil! Les que van, les que vénen, les que fan mal i les que animen…
En tinc moltes de paraules
però només una té el gran poder.
És curta i contundent,
i és l’única que ha de ser permanent.
La paraula, la que no he d’oblidar mai
és fàcil i només té dues lletres.
La paraula, la que m’ha de donar el poder
és meva i no teva.
La paraula, el mot, el sentit, el poder…
JO
