Els pares són a l’aigua, es banyen amb la seva germana i riuen, juguen, gaudeixen del mar i del sol de setembre que generós acomiada les vacances amb la seva llum meravellosa. Però ella no hi ha volgut anar. La mare l’ha cridat des de l’aigua, Jana vine! Però les seves paraules s’han perdut com les onades quan trenquen a la platja. La Jana no l’ha sentit, de fet la Jana no escolta res del que passa fora perquè està tan ficada dins del seu llibre que res pot fer que ella es distregui.
En aquests moments és la protagonista i l’espectadora d’una història fantàstica que s’ha endut la Jana a un món llunyà ple d’aventures i herois.
Ella no vol jugar. Ella està volant! Cada pàgina és una aventura, un viatge fantàstic a un món desconegut, i amb la innocència dels seus set anys, es deixa perdre entre les lletres i els dibuixos omplint cada racó del seu cervell amb paraules i colors, connectant les neurones a la velocitat de la llum!
Les lletres del llibre prenen vida pròpia, li ballen pel cap creant-li paisatges, amics, viatges, i ella es deixa fer, perquè la lectura és el gran poder, l’única cosa que fa que la Jana estigui tranquil·la.
La platja està plena de gent. Si mires des de la distància només veus tovalloles, para-sols i gent que juga, que es banya, que xerra… hi ha força soroll, els humans som així, anem als llocs i els omplim de soroll, però quan, en mig de tot aquell xivarri de sobte veus la Jana, es crea el silenci. És com si estigués envoltada d’una capa invisible de silenci.
Està molta estona dins del llibre, es perd entre les seves pàgines i el temps li passa volant!
Llegir és el seu gran viatge. Els llibres són les portes a nous mons, i les lletres les eines a grans aprenentatges. Amb elles, la Jana aprendrà a expressar-se, aprendrà maneres de viure. Amb elles aprendrà emocions com l’alegria, la por, la ràbia, la sorpresa, la felicitat… i a poc a poc, a mesura que s’anirà fent gran, descobrirà, perduda entre les lletres d’algun llibre, que les persones som això, som emocions, som sentiments, som estats d’ànim, i tindrà les eines per identificar-les, controlar-les i respectar-les, però sobretot tindrà les eines per viure-les en ella mateixa tan intensament com ho haurà fet perduda entre mars de lletres.
M’encanta el mar i el mar de lletres. Felicitats!