M’agrada la natura. Em dóna una visió optimista de la vida. Les plantes, els arbres, el mar, els boscos… La vida llueix en els espais oberts, les plantes que fan flors, les olors dels arbres, la música del mar, els racons dels boscos… M’agrada. Em fa sentir més viva!
Les meves plantes ara estan de festa! Els hi he fet una casa nova i els hi he donat l’espai que necessiten. N’hi ha una en especial que fa més de vint anys que està amb mi. Va arribar de ben petita al pati d’un pis de Barcelona, i a poc a poc, tossudament, ha anat creixent i multiplicant-se dins d’un test que amb els anys s’ha convertit en la seva presó; però tot i així, ella no ha parat de donar flors i de lluir les seves fulles verdes.
Dissabte la vaig treure del test on havia estat tots aquests anys. Un test deformat per l’esforç de les arrels de la meva planta que ha sobreviscut pràcticament sense tenir terra. Les seves arrels, fortes i grosses, han anat ocupant tot l’espai que tenia i han tingut tanta força que fins i tot han aconseguit deformar el test on vivien.
Doncs sí, dissabte li vaig donar un nou espai, la vaig replantar a les noves jardineres de la terrassa de casa. Li vaig donar tanta terra com vulgui, perquè creixi, llueixi, es faci encara més gran i bonica.
Dissabte hi havia lluna plena, va ser un dia important. Diuen que si plantes els dies de lluna plena, les plantes, agafen més força i creixen amb més llum. Les meves plantes estrenaven nova llar i jo em mimetitzava amb elles, donant-me un nou espai a mi també… El que vull dir és que ara no sé si us estic parlant de les plantes, o en realitat us estic parlant de mi… qui ho sap, tots som natura al cap i a la fi…
