El coronavirus se carga la Zorra

Semblava que les coses podien canviar però no vam ser capaços d'imaginar fins a quin punt... i em pregunto fins a on arribaran els canvis.

Era dijous, els ànims s’anaven enrarint pel tema del coronavirus que tot ho ha canviat; semblava que les coses podien canviar però no vam ser capaços d’imaginar fins a quin punt… i em pregunto fins a on arribaran els canvis.https://www.mariavancells.com/zorra-coronavirus/

Jo estava preparant l’estrena del meu primer monòleg, el meu gran repte després de l’estrena de ‘Folie a deux’ fa un parell d’anys. Hores i hores d’estudi, d’assaig, tenint al cap tot el dia i a totes hores l’estrena que ja s’aproximava perillosament, pensant en el moment en què els llums s’apaguessin i el text de l’obra comencés a sortir de dins meu, primer amb els nervis a la veu i a poc a poc, convertint-me en l’Helena de Troia per explicar-vos a vosaltres, el públic, qui era jo i perquè calia que entenguéssiu quina era la meva realitat.

I de sobte, tot s’ha acabat. El coronavirus s’ho ha carregat tot. Ni assaig, ni estrena, ni res de res. El món es va aturar dijous per a mi. Es va anul·lar l’estrena del monòleg. En aquell moment, ho he de confessar, em vaig enfonsar. Hi ha molt d’esforç, il·lusió i repte darrere d’un projecte com aquest. Moltes hores de treball intens amb el meu director, en Roger Consul. Moltes hores d’estudi en soledat i d’altres d’anar en moto recitant una i una altra vegada el text de tot el monòleg. Tot, durant setmanes, ha estat relacionat amb el màgic moment en què s’encenen els llums d’escena i l’espectacle comença en mig del silenci expectant del públic… Però ara, quan tot ha quedat enrere i el món està vivint una experiència tan estranya com la que estem compartint entre tots, el meu gran drama ha quedat petit i ridícul davant de tanta tragèdia. Ja hi haurà temps per fer la Zorra, ja vindran temps millors. Ara, hem de ser conscients del moment que vivim i actuar amb el màxim de responsabilitat els uns amb els altres. Instal·lar-nos a casa, no sortir si no és realment necessari, estar pendents de les notícies però tampoc no massa perquè hem de ser capaços de mantenir els ànims ben alts. I intentar aprendre coses bones de tot plegat.

El món s’ha girat de cap per avall, res és com era fa quinze dies, res té el mateix valor, ni emocional, ni econòmic, ni social.

De sobte, les abraçades cobren un valor enorme… recordeu quan ens podíem abraçar? Els amics es troben a faltar, i sort en tenim de les xarxes socials. L’economia… és el gran problema de mar de fons que tots patim i patirem… com ens en sortirem de tot plegat? Seran capaços aquests que ens manen de donar ajuts reals a qui els necessitarem? La família… quines ganes de poder fer un dinar amb els pares! Els germans, quina coordinació i amor per estar pendents i cuidar dels pares entre tots. Els fills, tancats a casa sense veure els seus amics, o les parelles. Els amics llunyans et venen al cap i et preguntes com deuen estar, i els hi escrius, perquè necessites dir que estimes i que desitges que estiguin bé. N’hi ha que ja s’han contagiat i només esperes que siguin forts i ho puguin superar amb facilitat. I mentrestant, el virus creix, els centres mèdics estan sobrepassats i encreuem els dits esperant que tot això acabi!

#quedatacasa #quedateencasa #coronavirus

Per respecte a tu mateix, als teus fills, als teus éssers estimats i als que ni tan sols coneixes; per respecte al món que hem deixat enrere i que tard o d’hora esperem recuperar; per respecte als metges, infermer/es i treballadors del món sanitari que es juguen la salut cada dia per tots nosaltres.

Queda’t a casa i aprofita el moment.

Mai a la vida has tingut l’oportunitat d’estar a casa i tenir temps; llegeix, escriu, treballa si pots, mira pel·lícules que t’emocionin, fes cursos en línia, tutorials de gimnàs a casa, juga a jocs de taula si tens amb qui fer-ho, i si no, fes solitaris, sudokus, mots encreuats…, arregla armaris, prepara coses pel futur que tard o d’hora vindrà, escolta’t a tu mateix i sigues conscient de tot el que et passa per dins, potser ara, tancat a casa, sols i sense més opcions, serem capaços d’escoltar-nos a nosaltres mateixos… diuen que és molt important!

#joemquedoacasa #iesperoquenosiguipergairetemps

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.