Mis escritos

De veure i de viure va la cosa. De respirar i valorar. De donar i de rebre. De riure i

Tornafort, Tornafort, Tornafort aquí Ginesta, poseu rumb a Cala Pregonda. Tavascán, Tavascán, Tavascán, ho heu copiat? Si, allà ens veiem,

Els pares són a l’aigua, es banyen amb la seva germana i riuen, juguen, gaudeixen del mar i del sol

Avui he pensat que hi ha parts de mi que s’han quedat pel camí; llocs on he estat, moments que

Serà el que serà. Volarem sobre les onades. Deixarem que el vent ens porti i el sol ens acompanyi. Viurem

Confiamos de más Abrazamos de más Y luego, claro… lloramos de más Pa que lloras corazón mío si llorando no

M’agrada la natura. Em dóna una visió optimista de la vida. Les plantes, els arbres, el mar, els boscos… La

Veus el castell. A la muntanya. On les neus són eternes i les nits s’acaben d’hora per anar a veure